Vist que estem en un món on realment no donem importància a les coses que ho son com la nostre ( mare terra ), he trobat que fòra interessant fer un comentari sobre el text de Brendan Mackey que parla de la integritat ecològica en la Carta de la Terra.
Brendan Mackey, Australia. Un ensayo temático ampliado sobre los conceptos clave de la Parte II
La integridad ecológica: Un compromiso hacia la vida en la Tierra
El que ens ve a dir el text, és els esforços que hem de fer per la integritat ecològica per tal de conseguir una vida justa, sostenible i en pau en la Terra per a tots.
El que ens preten donar a entendre el autor es que els ecosistemes han integrat quan tenen els seus components nadius intactes, incloent: components abiótics (els elements físics, com l'aigua, les roques), la diversitat biològica (la composició i abundància d'espècies i comunitats en un ecosistema, per exemple, la tundra, selva i pasturatges i els processos dels ecosistemes (el motor que fa que els ecosistemes de treball; per exemple, incendis, inundacions, la depredació). I tots aquests components, diversitats i processos, són per els quals l'autor ens demana que hem de lluitar, per mantenir-los i afrontar-los.
Quí mai no ha imaginat que en seria del món d'aquí 2 segles? Quines innovacions tindràn els nostres nets, que nosaltres no podrem ni a arribar a entendre?, són qüestions que normalment acaben sense resposta, peró realment no hi ha resposta a aixó? Si ens parem a pensar una mica, trobem que, aquestes preguntes tenen una fàcil resposta i que aquí podrem dividir en 2 classes a les persones: a) les quí tenen voluntat de afrontar i lluitar per el que realment volen i b)les que viuen el moment i no es preocupen ni per els que els envolta. Que vull dir amb aixó, doncs simplement que les persones a) sabràn raonant una mica que el món serà com ells el treballin i que les innovacions seràn les que ells desenvolupin, mentre que les del grup b) es limitaràn a vivenciar-ho.
Per concloure, voldría fer tal i com l'autor expressa, un crit d'alerta a tots els humans, per a que comencin a prendre consciència del que està passant al nostre voltant, i siguin autosuficient com per a adonar-se'n compte de que “ el futur és sostenible, o no ho és, peró ara és el futur” i és ara quan s'ha de lluitar i decidir sobre quin futur volem. Un futur tot mecanitzat? Jo penso que amb la maduresa que tenim els ésser humans hem de ser capaços de com a mínim cercar un futur equilibrat, sense pobresa i on la integritat ecològica hi estigui assegurada.
“ Sin duda habrá un futuro para la humanidad de una u otra forma; pero¿sería un futuro que valga la pena tener?”
jueves, 13 de marzo de 2008
domingo, 9 de marzo de 2008
La CorreCuita.
A les 7:30 ha sonat el despertador, si més no, m'he permés els meus 5 minutets de pensaments per el que sería la resta del dia. A les 8:00, encara engulint l'esmorçar, hem sortit jo i mon pare cap a les Borges Blanques. Tot pujant, ja anavem comentant la situació de les muntanyes, a veure cap on ens farien pujar etc etc.. Hem arribat a lloc sobre les 8:30, on ja hi havia força ambient recollint dorsals, mirant perfils, llistes previes d'inscrits i fins i tot d'algun escalfant ja. Si més no, he decidit que no calia tenir massa pressa i m'ho he anat agafant amb calma, ara miro qui arriba, ara vaig a voltar per el parc, anaven arribant coneguts i tal i qual ja s'havien fet les 9:15, on ja una miqueta més nerviós, m'he n'he anat a ficar els pantalons, el dorsal, els mitjons medilast ( que per cert, avui provaba per primera vegada en competició i realment m'hi he sentit comode), fins que he estat enllestit; ara només hem calia anar a escalfar. Uns quants minutets rodant, fent quatre estiraments ( mentre donaven la sortida dela cursa llarga ),i fixan-t'me amb qui més o menys hauria de seguir.
10:00 piiiiiiiiiiiip, donen la senyal de sortida; ràpidament es fan 2 grupets, on jo amb ganes i valent m'he ficat a rebufo del primer grupet de 6 persones; Els primers Km eren força plans, on els rodadors començaven a agafar distància; vist aixó, he optat per deixar-los anar i intentar mantenirme entre els 3'40'' i 3'50'' per kilometre. Del grupet de 6 persones s'han anat distànciant 4 i jo m'anava quedant amb un altre participant anant fent relleus, ara passo jo ara tu , fins a arribar el primer avituallament, on a posteriori sortirien 2 camins. Els 3 primers han agafat el correcte, peró el 4rt havía agafat el incorrecte, hem començat a cridar-lo, xiular-lo peró no hi havia manera, o no ens volia sentir o és que hi havia algun factor extern que se'ns feia impossible comunicar-se amb ell ( finalment a l'arribada, ho hem estat comentant, i el xicot duia un mp3...), de tota manera hem anat seguint. A estat ja doncs cap al Km 4 on ens m'he anat distànciant del participant que tenia a la vora, tot i que a la contra, me n'han atrapat a mi 3. Aleshores m'hi he enganxat tot i que 2 san escapat hem quedat un altre grupet de 3 corredors, per tal d'afrontar el tram de pujada ( una paret en la qual casi que s'hi podia grimpar tot i que curteta ). Aquí he pogut exterioritzar el meu fort per a poder deixar el grupet i llençar-me endavant en busca dels 2 escapadors. No obstant, l'esforç no ha estat el suficientcom per a atrapar-los ni distanciar-me massa dels altres 2 corredors, que dels quals, ja agafant-la baixada l'anava veient a la meva esquena com s'anava acostant.
No ha estat peró fins al Km 9,5 que m'ha aconseguit atrapar, millor dit, sobrepassar-me i ni més ni mensy d'una manera alucinant. Al passar-me per el costat ens hem donat ànims de que ja acabavem reciprocament i m'ha dit que m'enganxés darrere seu... ( SI, SEGUR!) Les meves cames estaven rodant ràpidissimes i entre el carregament als genolls de la baixada i el desgast físic, se m'ha fet impossible seguir-li el ritme... ( al arribar m'ha dit que li anaven molt bé les curses per asfalt... ni que ho diguis :P ), i aleshores ja fins al final ( un camí llarggg, i al fons el poble, uns 3 Km deurien quedar ) he estat disfrutant en solitari de la meva cursa.
Al arribar amb un temps de 53' 45'' i una merescuda 8ena posició d'uns cinquantena, hi ha hagut alguns problemes ja que els 3 primers destacats s'havien perdut i aixó havia ocasionat que el 4rt acabés en primera posició, peró que finalment s'ha arreglat donant com a vencedors els 3 que anaven primers.
Tot seguit he esperat tot avituallantme a que arribessin els primers corredors de la cursa llarga, i comentant les batalletes del que havia estat la carrera amb els altres participants he donat per acabada la cursa d'avui.
A la tarda, tot i el desgast que duia, m'he sentit en perfecte estat i m'he ne anat a jugar el partit de hoquei MONTBLANC- CALAFELL. Jugavem a casa, contra el capdavanter de la lliga, un partit difícil teniem de cara. De totes maneres, hem jugat el millor partit de la temporada, on com a jugador m'incloc personalment en que ha estat el meu millor partit, i hem pogut vènce'ls amb un 7-6 a favor. 4 dels 7 gols, han estat marca de casa meva, fent el desempat final quan anavem 6 a 6 a 3 minuts del acabament del partit. Una gran gesta :P
Aquí acabo el meu dia esportiu d'avui, i demà a seguir amb ganes i forçes per zzzZZZZZzzZZZZzzZz---.dormint.----zzzZZZZzzzzZZ
10:00 piiiiiiiiiiiip, donen la senyal de sortida; ràpidament es fan 2 grupets, on jo amb ganes i valent m'he ficat a rebufo del primer grupet de 6 persones; Els primers Km eren força plans, on els rodadors començaven a agafar distància; vist aixó, he optat per deixar-los anar i intentar mantenirme entre els 3'40'' i 3'50'' per kilometre. Del grupet de 6 persones s'han anat distànciant 4 i jo m'anava quedant amb un altre participant anant fent relleus, ara passo jo ara tu , fins a arribar el primer avituallament, on a posteriori sortirien 2 camins. Els 3 primers han agafat el correcte, peró el 4rt havía agafat el incorrecte, hem començat a cridar-lo, xiular-lo peró no hi havia manera, o no ens volia sentir o és que hi havia algun factor extern que se'ns feia impossible comunicar-se amb ell ( finalment a l'arribada, ho hem estat comentant, i el xicot duia un mp3...), de tota manera hem anat seguint. A estat ja doncs cap al Km 4 on ens m'he anat distànciant del participant que tenia a la vora, tot i que a la contra, me n'han atrapat a mi 3. Aleshores m'hi he enganxat tot i que 2 san escapat hem quedat un altre grupet de 3 corredors, per tal d'afrontar el tram de pujada ( una paret en la qual casi que s'hi podia grimpar tot i que curteta ). Aquí he pogut exterioritzar el meu fort per a poder deixar el grupet i llençar-me endavant en busca dels 2 escapadors. No obstant, l'esforç no ha estat el suficientcom per a atrapar-los ni distanciar-me massa dels altres 2 corredors, que dels quals, ja agafant-la baixada l'anava veient a la meva esquena com s'anava acostant.
No ha estat peró fins al Km 9,5 que m'ha aconseguit atrapar, millor dit, sobrepassar-me i ni més ni mensy d'una manera alucinant. Al passar-me per el costat ens hem donat ànims de que ja acabavem reciprocament i m'ha dit que m'enganxés darrere seu... ( SI, SEGUR!) Les meves cames estaven rodant ràpidissimes i entre el carregament als genolls de la baixada i el desgast físic, se m'ha fet impossible seguir-li el ritme... ( al arribar m'ha dit que li anaven molt bé les curses per asfalt... ni que ho diguis :P ), i aleshores ja fins al final ( un camí llarggg, i al fons el poble, uns 3 Km deurien quedar ) he estat disfrutant en solitari de la meva cursa.
Al arribar amb un temps de 53' 45'' i una merescuda 8ena posició d'uns cinquantena, hi ha hagut alguns problemes ja que els 3 primers destacats s'havien perdut i aixó havia ocasionat que el 4rt acabés en primera posició, peró que finalment s'ha arreglat donant com a vencedors els 3 que anaven primers.
Tot seguit he esperat tot avituallantme a que arribessin els primers corredors de la cursa llarga, i comentant les batalletes del que havia estat la carrera amb els altres participants he donat per acabada la cursa d'avui.
A la tarda, tot i el desgast que duia, m'he sentit en perfecte estat i m'he ne anat a jugar el partit de hoquei MONTBLANC- CALAFELL. Jugavem a casa, contra el capdavanter de la lliga, un partit difícil teniem de cara. De totes maneres, hem jugat el millor partit de la temporada, on com a jugador m'incloc personalment en que ha estat el meu millor partit, i hem pogut vènce'ls amb un 7-6 a favor. 4 dels 7 gols, han estat marca de casa meva, fent el desempat final quan anavem 6 a 6 a 3 minuts del acabament del partit. Una gran gesta :P
Aquí acabo el meu dia esportiu d'avui, i demà a seguir amb ganes i forçes per zzzZZZZZzzZZZZzzZz---.dormint.----zzzZZZZzzzzZZ
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
